Alberto Ibáñez: “La via d’aglutinar les esquerres emancipadores és la que Compromís hauria de treballar amb normalitat”

Alberto Ibáñez (Vila-real, 1991) és diputat de Compromís-Sumar en el Congrés i coportaveu d’Iniciativa, la branca ecosocialista de Compromís, abans liderada per Mónica Oltra. El partit celebra l’Assemblea General de la formació el 24 de febrer, després de huit anys sense convocar-se. La pandèmia i els congressos van condicionar el conclave, que servirà d’actualització ideològica de la formació, amb les aliances per a les europees i l’encaix en la coalició com a aspectes ressenyables. Ibáñez és, juntament amb Àgueda Micó (Més), diputat de Compromís en el Congrés en aliança amb Sumar, des d’on la formació dona suport parlamentari a l’executiu liderat per Pedro Sánchez. En conversa amb elDiario.es, el parlamentari fa balanç del partit i la legislatura.

Iniciativa del Poble Valencià celebra dissabte que ve la seua assemblea de refundació. Cap a on volen anar?

L’assemblea es convoca quan Compromís perd les eleccions municipals i autonòmiques. Està pensada per a reorganitzar i plantar una batalla cultural. Les esquerres en general, i la valenciana, han de passar d’estar a la defensiva –malgrat que estiga l’extrema dreta en els governs– a plantar una batalla a l’ofensiva. El plantejament en l’assemblea consta de tres eixos. El primer, apostar per l’igualitarisme i la democratització de l’economia, deixant arrere posicions clàssiques de l’esquerra d’igualtat d’oportunitats, que són un fracàs en el parany de la meritocràcia i que generen frustració, desigualtat i desafecció política. El segon, que el planeta és finit i cal atrevir-se a apostar per un decreixement sostenible, just i solidari. El tercer, eixir de l’espai de trinxera frontista contra els discursos d’odi, que assumeixen comportaments bel·licistes i punitivistes; i assumir en compte d’això posicions feministes que defensen el dret a la llibertat d’expressió, que aposten per la diversitat com un valor i no com a dispersió.

És una actualització ideològica?

La ponència ideològica es va aprovar fa dos anys [en el congrés de la formació] i continua vigent, però cal generar estratègies comunicatives col·lectives que permeten desplegar-la i ocupar espai públic. La tasca pendent de les esquerres és que no ens marquen l’agenda. Se’ns ha furtat la bandera de la llibertat o la del dret a la vida, quan som nosaltres els que ens oposem a l’ampliació del port i els que reconeixem que no hi ha llibertat si no pots pagar el lloguer de ta casa, però no hem tingut la capacitat de portar-la per discursos que hem regalat a la dreta.

Aquesta assemblea no s’ha promocionat tant com el congrés anterior, s’ha treballat més discretament.

És una assemblea que té caràcter ordinari, però l’hem acompanyada de diversos processos i preguntes a la militància: quin ha de ser el paper d’Iniciativa, quin ha de ser el nostre espai socioelectoral al País Valencià i la política d’aliances a l’Estat espanyol i Europa. S’ha treballat molt en l’àmbit intern. S’ha treballat preguntant a la militància què vol fer i s’ha elaborat un document que ha passat per les comarques i que ha tingut aportacions. Hi ha una militància que respon a estructures més clàssiques i una altra que focalitza en causes molt concretes. Davant d’aquests tipus de militància, es va optar per veure on estan les majories i què és més clar. S’ha fet un procés amb preguntes molt obertes, un procés de deliberació, en què la militància ha anat plantejant les seues posicions. Les més comunes s’han transformat en un document, que s’ha tornat a revisar per les comarques per a presentar al·legacions i en l’assemblea es votarà. Ens permetrà tindre una eina real i veure què pensa el conjunt de la militància.

En els últims mesos hi ha hagut una vintena de dimissions de responsables de l’organització, que se’n van d’Iniciativa, però no de Compromís. Com afecten aquest procés?

Més enllà de les raons personals que cadascú haja exposat, com a organització que funciona de manera oberta... Bé, si hi havia un procés en què podien exposar les seues posicions polítiques i organitzatives i han decidit no fer-ho, ells sabran per què. Crec que és important que, en un context de replegament i desafecció, on torna a apuntar el fantasma del bipartidisme, les organitzacions respecten els temps en igualtat de condicions. Si tenim un procés obert, en què militants que no tenen un càrrec i un salari expressen la seua posició, fer-ho al marge pensant que la teua opinió és més important que la de la col·lectivitat no és l’encaix de partit que tenim.

No creu que debilita el projecte? No eren militants anònims.

De fet, tenim més militants anònims ara que abans. És evident que en cap organització sobra cap persona; sí que hi sobren actituds que no respecten la col·lectivitat.

Han sigut molt crítics amb la direcció.

Crec que cal fugir de paraules fetitxe com ara unitat o crítica. Cal anar als fets. Les cartes públiques d’alguns dimissionaris estaven fora de la realitat. Hi havia un procés obert en què podien exposar les seues posicions, i jo respecte aquest procés. Mai hem tingut un procés tan participatiu en Iniciativa. No és un procés intern, és obert al carrer, ens permet parlar dels conflictes que estan al carrer: la pressió turística, el dret a l’habitatge, el canvi climàtic, la realitat feminista. No participe d’aquestes dinàmiques que són més de Gran Germà que de la política.

Sovint s’assenyala la família Mollà [de Pasqual Mollà, un dels fundadors, i pare de l’exconsellera de Medi Ambient, Mireia Mollà] quan hi ha un conflicte intern en Iniciativa. Està d’acord amb aquesta idea? Hi ha un grup de pressió concentrat a Elx que distorsiona la dinàmica d’Iniciativa?

Quan qualsevol vulga representar un grup en el partit, té les eines internes d’organitzar-se i presentar-se als processos interns. Mentrestant, entenc que són dinàmiques personals. A Elx tenim una regidora excel·lent, Esther Díez, que fa molt bé la seua tasca de liderar l’oposició.

En el Congrés, ara mateix són un partit de Govern que no està en el Govern. Com es porta aquesta dinàmica?

Compromís dona suport al Govern des del grup parlamentari. La nostra funció en aquesta part de la legislatura és aconseguir que la realitat valenciana es plasme en la quotidianitat del Congrés. Això es fa parlant dels apartaments turístics en la Comissió d’Habitatge, de la ceràmica en la d’Indústria o dels aranzels en el port. És una dinàmica poc televisiva, però pot ajudar el conjunt de la societat valenciana. Aquest és l’espai de treball.

Han decidit una posició sobre els pressupostos

Estan treballant-se ara mateix. Crec que han d’atendre la realitat singular del País Valencià, però també cal començar a explicar la realitat valenciana més enllà dels temes clàssics. Per exemple, regular els apartaments turístics transforma més la realitat de desigualtat que hi ha a la Comunitat Valenciana que altres qüestions. Millorar el finançament de Rodalies, o visualitzar les arts de carrer com a part de les arts escèniques. Crec que és important que Compromís-Sumar defense les qüestions singulars i que sapiem transmetre-les més enllà.

S’han plantejat un vot en contra si no es corregeix l’ampliació del port?

Crec que Compromís ha de ser honest amb la ciutadania des del principi. La nostra funció és estirar el Partit Socialista fins a les nostres posicions, impedir retrocessos, però, en últim terme, ser conscients que som un dic de contenció davant el feixisme. No és una posició ni una retòrica atractiva, però l’aritmètica electoral és la que és. És important destacar que ara venen unes eleccions europees i que, quan el PSOE té posicions neoliberals, engreixa el fantasma del feixisme, però no es pot acusar les forces d’esquerres que no defensen les posicions neoliberals del PSOE d’aquest engreixament. Crec que cal ser coherent amb la posició i amb les conseqüències que té.

Llavors, no es plantegen un vot en contra.

La política de línies roges, ultimàtum i cert esperpent que es veu en el Congrés per part d’alguns grups no ajuden ni les mesures concretes ni el funcionament concret de la democràcia. Això no vol dir que, si els pressupostos generals no són justos per a la major part de valencians, hi votem en conseqüència. M’agradaria destacar una mesura concreta com la pujada del salari mínim: impacta en el conjunt de la població espanyola en gairebé un 14%, mentre que en el cas valencià és del 17%; hi ha mesures fortament valencianistes que no promocionem com a tal.

Li ho pregunte, perquè la política d’ultimàtum sí que ha servit a partits com el PNB, ERC, Junts o Bildu per a marcar agenda i assolir objectius molt concrets que fa uns mesos semblaven inassolibles: traspàs de competències, finançament...

Crec que cal llegir el BOE. I que una cosa són els efectes especials del Congrés i una altra la quotidianitat real. Compromís va aconseguir un bon acord de Govern, Sumar compleix el seu compromís amb nosaltres i que nosaltres condicionem el conjunt de les polítiques que milloren la vida de la gent i que és una estratègia encertada que no pensa en el regateig curt, sinó a diverses legislatures.

Per què Iniciativa va frenar el nomenament d’Irene Gavidia al capdavant de l’Imserso?

La decisió d’entrar al Govern o no és una decisió col·lectiva de l’organització. No valore qüestions individuals.

Es va comunicar que un ministeri, de Sumar, faria un nomenament i, atés el renou causat, no es va fer.

Insistisc: les decisions es prenen col·lectivament. No sols qui, sinó on.

Com veuen l’inici de legislatura en el Congrés? Aquestes primeres mesures.

El PSOE ha de posar-se les piles. Hauria d’haver aprés dels tics autoritaris de Ximo Puig i les desastroses conseqüències electorals, treballar millor en coalició, assumint l’eix d’esquerres i verd com la seua principal línia d’acció.

Quines conseqüències electorals i quins tics autoritaris?

Perdre la Generalitat. La segona legislatura en què el president Puig va decidir no articular una proposta de Govern conjunta, cohesionada, sinó que es va dedicar a fer anuncis per lliure i frenar les polítiques més progressistes és una de les causes va desmobilitzar l’electorat d’esquerres.

La major part de les anàlisis van coincidir que l’eixida de Mónica Oltra en Compromís i que Podem no arribara al llindar per a obtindre representació hi van ajudar.

El plantejament de la legislatura va condicionar altres qüestions, juntament amb el cas de lawfare contra Mónica Oltra, juntament amb la incapacitat de Compromís de no anar amb Esquerra Unida a les eleccions, juntament amb una campanya de Podem que no va funcionar, evidentment. Però que la diferència substancial entre el primer i el segon Botànic és que en el primer, amb molt d’esforç, es va aconseguir funcionar com un govern desplegant els avanços més grans en drets i atrevint-se a prendre les decisions més valentes que en el segon no, crec que és evident. Que el PSOE a Espanya replica en aquest inici de legislatura una tendència d’anar per lliure i no atrevir-se a molestar els fons d’inversió en matèria d’habitatge, les constructores de la cultura de la pilota en matèria d’infraestructures o les grans navilieres en l’ampliació del port de València, també crec que és evident.

Són partit de govern en el Congrés i alhora oposició en les Corts Valencianes. Com veuen aquest primer semestre del Consell del PP i Vox?

Crec que la tasca ha de ser donar una alternativa al Govern ultra de Mazón sobre el model de societat que volem sense necessitat de fer equilibris amb els socis, mentre que en el Govern d’Espanya l’aritmètica obliga a no jugar a màxims. La posició de les Corts i del Congrés ens ha de permetre explicar i donar la batalla cultural de per què en el model de societat que plantegem es viu millor. Cal aprofitar la mínima bretxa que ens done el BOE per a millorar la vida de la gent. Això ens allunya de les essències i el dogmatisme de viure millor, però és més útil.

Un dels aspectes de l’assemblea serà l’encaix d’Iniciativa en Compromís. Com va la relació amb Més? Quin model plantegen?

Les relacions van recomponent-se. Dilluns passat vam aprovar una comissió –una taula de partits– perquè el 2024 quede resolt el pla organitzatiu de Compromís. La tasca en l’assemblea, més enllà de l’aspecte organitzatiu, és il·lusionar i empoderar per a donar una batalla cultural a l’ofensiva. El nostre paper com a partit que vol ser útil ha de ser remoure consciències, organitzar militàncies i plantar una batalla del que coneixem com a civilització. L’experiència Argentina o el que pot passar en les europees ens porta a un escenari molt complex i no podem quedar-nos en la cabuderia de tindre raó, ser purs o antifeixistes. Cal parlar menys a la parròquia pròpia i més al conjunt de la societat, particularment a la gent que està menys polititzada.

I per a les eleccions europees?

En el marc de l’assemblea hem proposat una consulta a la militància, en què el plantejament és una aliança amb Sumar i altres forces ecosocialistes de l’Estat, que han donat un resultat magnífic. Entre les eleccions autonòmiques i les generals va haver-hi un tomb electoral en la nostra posició: la circumscripció de València va ser la que més vots va aportar a l’espai plurinacional de l’Estat. La via d’aglutinar les esquerres emancipadores és la que Compromís hauria de treballar amb normalitat.