El 76% del Corredor Mediterrani està ja en obres, però només el 36% en servei

La reivindicació per la finalització de les obres del Corredor Mediterrani va reunir dijous a Madrid 1.800 empresaris i representants de la societat civil del conjunt d’Espanya, omplint l’aforament del Palau Municipal de Congressos d’Ifema, en el 7é Acte Empresarial i Segona Revisió Mèdica Semestral del Corredor Mediterrani sota el lema “Ens juguem el futur”. Després de 7 anys de marxa, en l’acte es va fer balanç del projecte www.elcorredormediterraneo.com i es va analitzar l’estat de les obres tram per tram.

Empresaris i representants institucionals de tot Espanya van denunciar els més de 25 anys de retards que acumula la construcció del Corredor Mediterrani, motiu pel qual va nàixer el moviment #QuieroCorredor, una plataforma impulsada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) que reivindica la necessitat d’aquesta infraestructura tan necessària no sols per a l’arc mediterrani, sinó per al conjunt del país.

Segons les dades oferides en l’acte, gràcies a la insistència del moviment #QuieroCorredor, les obres han avançat d’un 45% el 2016 a un 76% el 2023, i la posada en funcionament ha passat del 19% el 2016 al 36% en l’actualitat. A més, el 85% de la infraestructura està en projecte i el 100%, en estudis previs.

De les fites previstes des de l’última revisió mèdica, s’ha complit la posada en funcionament de la via única en amplària ibèrica entre Xàtiva-La Encina, necessària per a la implantació de l’amplària internacional en l’antic traçat, que estava ajornat des del 2022.

D’altra banda, s’han detectat encara tres fites pendents per al 2023: l’acabament de les obres del túnel de Castellbisbal-Martorell (ajornat del 2022), la col·locació del tercer carril en segona via (en obres) i la posada en funcionament de la doble via d’amplària internacional a València-Xàtiva-La Encina (en obres).

Les obres al detall

En el tram comprés entre la frontera francesa i Tarragona, continuen les obres del tercer carril entre Castellbisbal (Barcelona) i Tarragona que el Govern d’Espanya es va comprometre a acabar el 2025. També estan en construcció les estacions intermodals de la Llagosta, prevista per a 2024, i la Sagrera, sense data de finalització.

Pel que fa al segon tram, entre Tarragona i València, han començat les obres per a transformar l’amplària ibèrica en internacional sense necessitat d’un tercer carril entre Tarragona i Castelló, una actuació que estarà completada, segons el Ministeri, el 2025.

Entre Castelló i València avancen les obres del tercer carril, mentre que a València estan en marxa les intervencions en el canal d’accés i en estudi les alternatives per al túnel passant de la ciutat, però sense data de finalització.

En el tercer tram, entre València i Alacant, està fent-se l’adequació de l’estació de La Font de Sant Lluís i la connexió amb la factoria de Ford a Almussafes (València) mitjançant el tercer carril.

D’altra banda, la via d’alta velocitat entre València i La Encina (Albacete) continua sense estar operativa, malgrat que la seua entrada en servei estava programada pel Ministeri l’any 2022 i als avanços en el tram Moixent-La Encina.

Des de La Encina fins a Alacant no ha començat la col·locació prevista del tercer carril per a mercaderies fins al port alacantí i, entre Alacant i Múrcia, la via d’amplària ibèrica no ha avançat en l’electrificació ni tampoc en la conversió a l’amplària internacional.

La plataforma #QuieroCorredor reclama al Govern d’Espanya que en aquest quart tram la implementació de l’amplària internacional entre Alacant i Sant Isidre (el Baix Segura), juntament amb la construcció del tercer carril per a mercaderies fins a Múrcia.

El cinqué tram, el Múrcia-Cartagena, únicament disposa d’una única via d’amplària ibèrica. Actuacions com el triangle d’El Reguerón (Regió de Múrcia) o les obres entre Riquelme i Torre Pacheco estan en marxa. A més, amb la construcció de l’accés a Cartagena en marxa, s’ha signat un acord per a la integració del ferrocarril a la ciutat amb l’ajuntament.

Per al tram entre Múrcia i Almeria, #QuieroCorredor reclama “amb urgència” el soterrament a Llorca (Múrcia), així com una doble via d’alta velocitat en tot el tram. Actualment, no hi ha servei ferroviari en tot el tram, a causa de les obres de conversió a l’amplària internacional.

Quant al seté tram, que va des d’Almeria fins a Antequera (Màlaga), està en servei la connexió d’alta velocitat, encara que en “condicions molt millorables” per a la plataforma empresarial. En aquest tram estan en marxa per a construir-ne una de doble d’amplària internacional, mentre que n’hi ha una d’amplària ibèrica sense servei. La connexió entre Almeria i Granada per alta velocitat no té data de posada en marxa.

Boluda demana celeritat

El president d’AVE, Vicente Boluda, va comentar que s’han donat cita en aquest acte “empresaris i integrants de la societat civil de les 17 comunitats autònomes espanyoles, per a defensar que s’acabe d’una vegada per sempre el Corredor Mediterrani” i va destacar que darrere del moviment #QuieroCorredor hi ha “molta acció, molta faena que no tindria sentit sense el suport de les organitzacions empresarials, camerals, sindicats, universitats, col·lectius professionals, empresaris, iniciatives com #ObjetivoAlmeríaAVE i, en general, milions de ciutadans de tot el país, que donen suport al moviment #QuieroCorredor” per a “exigir al Govern d’Espanya la finalització de les obres del Corredor Mediterrani”, “avançar en el disseny circular de les infraestructures a Espanya, completant l’actual model radial”, amb la missió d’“informar el conjunt de la ciutadania espanyola de com avança una infraestructura integrada en la xarxa prioritària europea” i “refermar un fet: que amb la implicació de la societat civil s’avança molt més”.

El president d’AVE, va destacar que “és una infraestructura determinant en molts àmbits: ho és per a l’economia i l’ocupació, ho és per a la cohesió territorial i social i, no cal dir-ho, per a la sostenibilitat mediambiental”.

Per la seua banda, David Lucas, secretari d’Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va donar a conéixer els compromisos del Govern i com avalua l’estat de les obres del Corredor Mediterrani. Durant l’entrevista que se li va fer, va descriure aquesta infraestructura com “una prioritat” i va destacar que “és molt important que la iniciativa pública puga avançar en inversions, però és fonamental la col·laboració publicoprivada i que els empresaris empenyen per a assolir els objectius”. Quant a les connexions amb França, va declarar que “el Corredor Mediterrani i el Corredor Atlàntic faran que Espanya estiga més ben connectada, però també és important que el Corredor es convertisca en una xarxa transeuropea. Continuarem parlant amb França i amb la Comissió Europea perquè no es demore”.

A l’acte va assistir, a més, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, membres del seu Consell, o l’alcaldessa de València, María José Catalá, que van subratllar també la rellevància de la infraestructura i van reclamar que s’acceleren les faenes.

La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que va assistir a la convocatòria, va defensar que les obres del Corredor Mediterrani “avancen com mai” pel suport de l’executiu de Pedro Sánchez. En aquesta línia, va reivindicar la inversió de 5.500 milions d’euros que el Govern ha dut a terme entre el 2018 i el 2023.

“S’ha aconseguit que el 100% del traçat estiga projectat i que un 80% estiga en obres”, va destacar, alhora que va assegurar que les obres “van a bon ritme”, al mateix temps que va criticar que, en el passat, ministres d’altres partits polítics van votar “en contra de la inclusió del Corredor Mediterrani en les vies transeuropees de transport”.